“Dado el contenido del siguiente artículo, Akihabara Station 秋葉原駅 ha decidido publicarlo en idioma catalán. A su derecha, disponen del traductor de Google para ver el texto en otro idioma en caso de necesitarlo. Sin más dilación, disfruten del contenido”.
«En Vegeta se'n va de vacances en família!» segueix la tònica del episodi anterior en quant a equilibrar dosis d’humor i d’ambient familiar. El títol del capítol és una referencia a la promesa que en Vegeta, que apareix per primer cop en la nova sèrie, li va fer al seu fill Trunks al episodi 207 de Bola de Drac Z titulat «Els secrets de l'art de volar». En aquella ocasió, l’orgullós guerrer li va prometre al petit de la casa que si aconseguia donar-li un cop de puny a la cara, li portaria al parc d’atraccions. En aquesta segona entrega de Bola de Drac Súper, el marit de la Bulma compleix amb la seva paraula.
Tots tres passen el dia en un ressort turístic on gaudiran d’una llarga passejada fent compres, tastaran exquisideses culinàries i gaudiran del ambient nocturn. Mentre el príncep dels saiyans descansa, el seu etern rival visita al mestre Kaiō al seu planeta per a entrenar-se. Com es pot veure, la llar d’aquest personatge ha sigut restaurada, amb cotxe inclòs, després de que en Cèl·lula el destruís immolant-se per a derrotar a en Goku i a La Terra. Per la seva banda, en Beerus y en Whis segueixen tastant menjars de plantes que el Déu de la Destrucció destrueix després.
El Vegeta que ens trobem en aquest episodi no és el mateix que es va deixar posseir pel malvat mag Babidi. Ha madurat. Ara s’estima a la seva família i a la seva nova llar. La Terra. Un dels trets característics que desenvoluparà el personatge serà la seva vessant còmica. Abans quan perdia un combat contra un rival temible, s’autoassenayalva amb el dit gros argüint ser el guerrer número u de tot l’univers. Sempre que ho feia, perdia, la qual cosa pot despertar un humor àcid en algunes persones. Ara, però, protagonitza situacions còmiques que s’apropen més al patetisme o al humor absurd característic d’Akira Toriyama.
Per exemple, el saiyà aguanta estoicament les visites a infinites botigues de roba, al parc d’atraccions i a estar rodejat de persones que gaudeixen d’un dia d’esbarjo. Tot el contrari a la seva rutina d’entrenar dia i nit. Durant el sopar, ell endrapa com un lladre tot el que li posen davant. Quan engoleix un pop de grans dimensions, el menjar li esquitxa una gran quantitat de tinta negra. A l’antic Vegeta això li hauria bastat per a destruir el restaurant sencer. Ara, però, ho aguanta. S’ha fet gran. El seu canvi és tan dràstic que sorprèn fins i tot a la seva dona, que sent una geni, no s’havia fixat en com el seu home és diferent. Tot i així, quan se li acaba la paciència en Vegeta torna a la seva zona de confort. Es tanca a la sala d’entrenament per a ser més fort que en Kakarot. Ha canviat. Sí. Però la flama de la superació personal com a guerrer segueix ardent al seu interior.
Mentre en Goku i en Vegeta s’entrenen cadascú a la seva manera, un altre planeta ha acabat sent destruït per en Beerus. En aquesta ocasió, el Déu Destrucció amb la mirada fixa en els focs artificials que van ser un cos celeste habitat, recorda un somni. En ell hi apareixia un lluitador formidable. Esplèndid. El Super Saiyan God o superguerrer Déu. El misteriós personatge sent unes papallones al estomac només de pensar de batre’s en duel amb aquest desconegut guerrer. Les aventures d’en Beerus són percebudes pel Rō Kaiō Shin que tem per què passarà a l’univers ara que el Déu de la Destrucció ha despertat d’una de les seves becaines. A partir d’aquest neguit, tota la trama dels propers episodis d’aquesta primera saga de Bola de Drac Súper és una reescriptura del què succeeix a la pel·lícula Bola de Drac Z: la batalla dels Déus. Hi ha petits canvis i una animació difícil d’oblidar.
En quant al doblatge, no hi ha novetats a l’elenc d’intèrprets de doblatge. Sobre els noms referents a personatges, destaca que s’esmenta Monstre Bu en contrast amb l’episodi anterior on dient Majin Boo. Això demostra que es vol conservar tant la nomenclatura japonesa com la catalana de tota la vida. El mateix trobem amb el terme saiyà i guerrer de l’espai. Tots dos surten com a sinònims. Aquesta elecció demostra la cura que s’està tenint en triar quins noms es mantenen com al doblatge en català dels noranta i els seus equivalents en japonès. Respecte als insults apareguts en aquest episodi, no n’hi ha.