Resenya Maximum Berserk #1 en Català: El mite de Miura a Panini

 Berserk no és només un manga; és una cicatriu oberta en la història del seinen i un monument fosc a la perseverança humana. La decisió de Panini Comics de portar aquesta obra al català sota el format Maximum Berserk no representa únicament un moviment comercial estratègic cap a un mercat en plena efervescència, sinó un acte de justícia poètica per a una capçalera que ha sobreviscut a tragèdies editorials i personals. Ens trobem davant l'inici d'una odissea de 456 pàgines que ens submergeix en la ment d'un Kentaro Miura primerenc, però ja visualment aclaparador, en una edició que, per fi, dona al lector català l'oportunitat de posseir el mite en la seva pròpia llengua amb una dignitat formal indiscutible.

L'arrencada de Maximum Berserk #1 ens col·loca en l'etapa coneguda com l'Espadatxí Negre. Aquí, Guts no és encara el personatge multidimensional i trencat que descobrirem més endavant; és una força de la natura, un monòlit de ràbia blindat en ferro negre que branda una massa de metall informe anomenada matadracs. En aquests primers compassos, Miura ens llança a la cara una fantasia fosca que beu del nihilisme més pur, allunyant-se de l'heroisme convencional per abraçar una estètica de la crueltat. El protagonista és un antiheroi que camina per un món on la línia entre la humanitat i la monstruositat s'ha difuminat fins a desaparèixer, marcat per un estigma que el converteix en un reclam vivent per als esperits i dimonis que poblen la nit.

L'aparició de Puck, un petit elf que exerceix de contrapunt còmic i brúixola moral, és fonamental per evitar que el relat s'enfonsi en la monotonia de la violència gratuïta. A través de la mirada de l'elf, el lector comença a intuir que sota les capes de cuir i sang de Guts batega un trauma profund, una ferida que no tanca i que és el motor real d'una venjança dirigida contra els apòstols i la misteriosa Mà de Déu. Aquest primer volum estableix les bases d'un univers on el destí és una presó i la lluita contra l'inevitable es converteix en l'única forma de llibertat possible.

L'anàlisi de l'apartat artístic d'aquest volum revela la gènesi d'un geni. Tot i que en aquests capítols inicials el traç de Miura encara conserva certes reminiscències del manga dels anys vuitanta, la seva capacitat per a l'entintat i el control de les masses de negre ja és superior a la de la majoria dels seus contemporanis. No estem davant d'un dibuix que simplement acompanya el text; l'art de Berserk és narració pura. L'ús de les trames manuals per generar atmosferes opressives i la composició de vinyetes, sovint trencant els marges per accentuar la brutalitat dels impactes de l'espasa, creen una sensació de pes i volum física. Quan Guts colpeja, el lector sent la inèrcia del metall gràcies a una tècnica de ratllat obsessiva que defineix cada múscul i cada esquinç de carn.

El format Maximum esdevé el vehicle ideal per a aquesta obra. En augmentar les dimensions del tankobon original a un format A5, Panini Comics permet que el detallisme malaltís de l'autor respiri. Les dobles pàgines on apareixen criatures grotesques o escenaris medievals d'una arquitectura impossible guanyen una força visual que es perdria en edicions més reduïdes. A més, el fet que aquest volum sigui doble assegura un ritme de lectura satisfactori, tancant arcs que en l'edició senzilla podrien quedar massa diluïts.

A nivell de localització, l'aposta pel català és impecable. La traducció de Judith Rodríguez Vallverdú (Daruma) aconsegueix mantenir la duresa del llenguatge original sense caure en anacronismes forçats, trobant el to precís per a la terminologia tècnica de l'armament i les jerarquies d'aquest món d'inspiració medieval europea. És un luxe llegir conceptes com la sobrecoberta, els tons de l'entintat o la pròpia matadracs integrats de manera tan orgànica en el nostre sistema lingüístic. Cal destacar que l'edició catalana ha après dels errors estètics d'altres versions; el disseny del llom, amb una paleta més sòbria i elegant, s'allunya de l'estridència de l'edició castellana, convertint-se en una peça de col·leccionista que destaca per la seva sobrietat en qualsevol prestatgeria.

La trajectòria de Berserk a Espanya ha estat, fins ara, un calvari editorial. Des dels intents de Planeta fins a les desaparicions de MangaLine i Glénat/EDT, l'obra semblava maleïda. Que ara puguem gaudir d'una continuïtat garantida per Panini Comics, recolzada per la trajectòria global de l'obra, és una garantia de seguretat per al comprador. Malgrat la pèrdua irreparable de Kentaro Miura l'any 2021, saber que l'obra continua sota la supervisió de Kouji Mori i l'Studio Gaga afegeix un valor emocional a la lectura d'aquest primer volum. Estem redescobrint l'inici d'un llegat que ja sabem que serà llegat amb devoció per generacions futures.

L'evolució tècnica que s'intueix ja en aquestes primeres 450 pàgines és el preludi de l'arc de l'Edat d'Or, però fins i tot aquí, en la presentació del conflicte, Miura demostra ser un mestre del ritme. Sap quan dilatar el temps en un duel i quan accelerar la narrativa mitjançant l'ús d'un muntatge quasi cinematogràfic. La violència no és estètica per si mateixa; és una eina per subratllar la desesperació de l'individu davant un món que el vol devorar. L'estigma de Guts és, en realitat, una metàfora de la condició humana: tots estem marcats per les nostres circumstàncies, però és la nostra voluntat de seguir endavant el que ens defineix.

En conclusió, Maximum Berserk #1 - Edició en català és una compra obligatòria tant per a aquells que vulguin descobrir per què aquest manga és considerat la culminació de la fantasia èpica japonesa, com per als veterans que busquen la millor versió possible de l'obra en la seva llengua materna. No és només un còmic d'acció; és una experiència visual i visceral que posa a prova els límits del gènere. Panini Manga ha llançat un envit sobre la taula del mercat català amb un títol que és, per dret propi, un pilar fonamental de la cultura popular contemporània.

L'obra de Miura ens recorda que, fins i tot en la nit més tancada, el so de l'acer contra l'acer és un cant a l'existència. Aquest primer volum és només l'obertura d'una simfonia de ferro i sang que, ara més que mai, sona amb una claredat aclaparadora en català. La periodicitat bimestral serà l'únic fre a una fam de lectura que aquest volum #1 desperta de manera inevitable. Prepareu-vos, perquè el viatge de l'Espadatxí Negre tot just acaba de començar, i no hi haurà treva per a ningú.