“Dado el contenido del siguiente artículo, Akihabara Station 秋葉原駅 ha decidido publicarlo en idioma catalán. A su derecha, disponen del traductor de Google para ver el texto en otro idioma en caso de necesitarlo. Sin más dilación, disfruten del contenido”.
El 31 Manga Barcelona va destacar, entre altres aspectes, per la quantitat i qualitat d’activitats musicals que es van realitzar. Una d’elles va ser la xerrada Animes musicals on dos components de l’associació Eina, que funciona com a coordinadora d’activitats i esdeveniments culturals i musicals a Sant Genis dels Agudells, sobre com han influït les sèries d’animació japonesa de caire musicals. Els representants d’aquesta entitat van ser el Xavi i l’Emeca. Tots dos comencen presentant-se i donant a conèixer l’associació de la qual formen part així com el col·lectiu CJB (Consell de Joventut de Barcelona). A través de diverses diapositives, els dos representants d’Eina inicien una conversa sobre música, anime i el que hi ha entremig.
Tots dos ens donen com a exemple general d’animes musicals obres com Given o Keycon on es destaca la perseverança de tocar la guitarra. Un parell més d’exemples que segueixen aquesta línia temàtica serien Carole & Tuesday i Beck. Aquest darrer anime tracta sobre una banda de rock & roll que està inspirada en els Red Hot Chillie Peppers. En un altre grup de sèries d’animació japonesa centrades en la música podem trobar les que es centren en els músics i els seus drames com, per exemple, La teva mentida a l’abril, Nana o Hibike! Euphonium. Un altre mena de subtipus dins de les obres d’animació dedicades a la música són les que expliquen histories sobre el món dels idols. L’obra que es dona com a exemple és Pichi pichi pitch.
No obstant això, també existeixen alguns casos d’animes on la música esdevé quelcom important sense que sigui el batec d’aquesta sèrie d’animació japonesa. Un cas paradigmàtic del qual es parla a la xerrada és el del festival cultural de la U.A. on la classe 1A decideix muntar una banda de música per a tocar alguns temes i així poder animar a la petita Eri, a Boku no hero. A més a més, s’emfatitza en el fet que, en molts casos, als animes musicals succeeix quelcom semblant als spokon degut a que en ambdues modalitats de sèries d’animació japonesa ens trobem amb què els personatges volen superar els seus límits. Tot seguit, en Xavi i l’Emeca comparteixen amb els assistents un altre tipus d’anime musicals. Es tracta dels que fan servir la música per a treure l’estrès del dia a dia com, per exemple, Metal City. En un altre subgrup hi ha obres musicals diferents. Aquest és el cas de 20th Century Boys de Naoki Urasawa. Aquest anime tracta, essencialment, de com la música serveix per a salvar el món. A més, cal destacar que està inspirat en Bob Dylan.
En darrer terme, els dos representants d’Eina comenten el fet que al Japó es dona molt de suport a les sales musicals de petit format, la qual cosa no succeeix a Espanya. Tanmateix, van finalitzar la xerrada parlant de les diferencies que hi ha al Japó entre els idols i els grups de música. Els primers reben un tracte més individualitzat.