“Dado el contenido del siguiente artículo, Akihabara Station 秋葉原駅 ha decidido publicarlo en idioma catalán. A su derecha, disponen del traductor de Google para ver el texto en otro idioma en caso de necesitarlo. Sin más dilación, disfruten del contenido”.
El 31 Manga Barcelona es van presentar en societat Els mestres del bambú. Sota aquest nom trobem a l’Oriol Estrada i a la Mangahep. Junts s’han unit per a difondre la cultura asiàtica, especialment K-drames i C-Drames, a tot arreu. Durant l’esdeveniment més important de manganime a Barcelona, van protagonitzar una xerrada per a obrir Àsia al món. De bon començament, es nota la bona química i la comicitat que brolla entre tots dos. Després de presentar-se, anuncien que desvetllaran una bomba informativa. Acte seguit, comencen a projectar una sèrie de diapositives d’allò més curioses. D’aquesta manera, donen pistes del seu projecte comú. En una d’elles, es barreja el K-pop, el covid, Kusuriya no Hitorigoto, el danmei i el president 47 d’E.U.A. Relacionat amb el coronavirus, s’introdueix el mot coronotakus que fa referència als otakus que durant la pandèmia van consumir grans quantitats d’obres a internet com, per exemple, Naruto.
D’altra banda, comenten que, avui en dia, l’anime s’ha convertit en quelcom mainstream. En una de les diapositives, es poden veure bombolles. Aquesta imatge està connectada amb el nom de la xerrada. Estrada i el públic coincideixen en que el manganime no es troba en una bombolla i que, de moment, no té fi. Després, el també conegut com a Capità Urías comença a bufar a través d’un pal amb forat rodó per a fer bombolles de sabó. Alguna cau entre el públic. Veure’l fent bombolles va suposar tot un gir inesperat de guio. Sense deixar el meravellós món de les bombolles, aterra una mica de seriositat a la xerrada quan es recorda la crisis de 2008 que, en l’àmbit del manga, va suposar el tancament d’editorials com Glènat. Actualment, en canvi, vivim en una època on es ven molt de manga publicat per diverses editorials.
Un cop acabat el parèntesi de les bombolles, cal recalcar que en tot moment regna l’humor entre Estrada i Mangahep, la qual cosa fa que el temps voli. Si bé tothom sap que Bola de Drac va obrir el manga fora de Japó, el manga està obrint Àsia a tot el món. Com a exemple paradigmàtic, posen el K-pop. Aquest gènere musical, que fa furor entre joves i no tan joves, cada cop és més present a les convencions de manga ja sigui amb la música o amb formacions locals o asiàtiques que ballen cançons d’aquest gènere que va més enllà de l’icònic «Gangam Style». Un altre punta de llança que ens redescobreix el continent asiàtic és la pàgina web Webtoon. Per a qui no la conegui, aquest espai digital es caracteritza per a llegir còmics en format scroll. El cas més conegut a casa nostra és el de Hooky de la Miriam Bonastre Tur. En certa manera, gràcies a ella molts coneixem Webtoon.
Tot i així, el gran representant d’Àsia, juntament amb el manganime, és el culebró. Els que provenen de Corea s’anomenen K-drames i el que són originaris de la Xina són els C-drames. Tant Estrada com Mangahep recomanen ferventment gaudir d’aquestes sèries a Vicky Rakuten, ja que allà els podem trobar en versió original subtitulats al català. Un terme relacionat amb aquest nou món de drames asiàtics és el de switchers que fa referencia al Switch: change the world. A més, els Mestres del bambú també recalquen la presencia del danmei que és el BL del manhua. Recomanen l’obra Revenge Love, ja que és de les millors. L’aposta pels C-drames també respon a un intent de la Xina per a blanquejar la seva imatge més enllà de les seves fronteres. Un exemple de manhua que serveix per a aquesta finalitat, i que desperta passions entre els lectors, és l’obra Els diaris de l’apotecaria. Gràcies a aquest còmic xinès, Xina s’està obrint dins de l’imaginari col·lectiu del món sencer. És a dir, el soft power que seria la capacitat d’exercir influencia en un país amb cultura. La seva contraposició seria el hard power, el poder militar.
Sense deixar el país bressol de Jackie Chan, Estrada i Mangahep destaquen que allà el 75% de la població és molt fan de Slam Dunk i el 25% de Sailor Moon. A més, moltíssima gent està obsessionada amb Shin Chan. Aquest és el poder del manga. Per a entendre com actualment la cultura asiàtica s’està fent lloc al imaginari col·lectiu pop, cal mirar qui governa als E.U.A. Gràcies al president 47, E.U.A. ja no és el far de la cultura popular. Quelcom fa pudor de socarrim. En el tram final de la xerrada, es projecta una diapositiva on trobem un seguit d’etiquetes generacionals lligades al manganime: generació Mazinger Z, generació Bola de Drac, generació 3XL i, finalment, generació SX3. Quan Estrada recalca la importància de Haikyū!! per a aquesta darrera generació apareix caminant al costat de l’escenari un nen amb cosplay del Hinata. La realitat parla per sí sola.
Abans d’acabar la xerrada, els Mestres del bambú revelen la gran bomba que s’han estat amagant durant tota la xerrada. És fort. Molt fort. Pels volts de Setmana Santa, a 3Cat s’estrena el videopodcast Els mestres del bambú. Serà un espai on l’Oriol Estrada i la Mangahep parlaran de cultura asiàtica en general. El viatge per a redescobrir el continent asiàtic està a punt de començar!