“Dado el contenido del siguiente artículo, Akihabara Station 秋葉原駅 ha decidido publicarlo en idioma catalán. A su derecha, disponen del traductor de Google para ver el texto en otro idioma en caso de necesitarlo. Sin más dilación, disfruten del contenido”.
 |
| Autor de la imatge: Ricardo Blasco-Collins (Astroworks BCN) |
Veus sense rostre és la xerrada sobre el doblatge en català que es va celebrar el passat 23 de setembre a la sala polivalent del mercat dels Encants de Barcelona. Amb motiu del quarantè aniversari de TV3 i el desè aniversari del nou emplaçament del emblemàtic mercat de la Ciutat Comtal, l’associació Star Fans va organitzar aquest esdeveniment. La taula rodona va comptar amb professionals del doblatge i un expert en la matèria. Del món del doblatge van assistir el Camilo García, la Maife Gil, el Ramon Hernàndez, l’Eva Lluch, la Maria Lluïsa Magaña, el Santi Lorenz, l’Enric Cusí, el Jordi Domènech i en Joan Pera. A més a més, hi va participar el lingüista Josep Maria Fulquet i l’activista cultural Miquel Strubell. Tots ells i ells van compartir amb el públic experiències, anècdotes i coneixements sobre el doblatge i com va sorgir el doblatge en català abans de TV3 i als primers anys de vida d’aquesta cadena de televisió.
Camilo García obre la xerrada per a dedicar unes paraules d’agraïment a dues de les persones que han organitzat aquesta reunió sobre el doblatge en català. Esmenta a l’Elena Sabidó i el Ricard Blasco, membres de Star Fans. Després, esmenta els inicis del doblatge en català a TV3 i ho il·lustra amb la primera emissió del canal protagonitzada per en Joan Pera que està assegut al seu costat. Ara fa quaranta anys d’aquest moment que va marcar el començament de Televisió de Catalunya. Seguidament, Pera parla sobre com li van proposar ser la veu d’en Woody Allen al film Històries de Nova York. Ho recorda amb nostàlgia. Tot seguit, es projecta una escena de la sèrie britànica N’hi ha que neixen estrellats on l’actor i director de doblatge és la veu de Michael Crawford en el paper de Franky Spencer. Un cop vist el vídeo, Pera, entre rialles, remarca que en aquell doblatge va fer d’ell mateix.
Quan recordem els primers doblatges en català a la cadena televisiva autonòmica de casa nostra, hi ha una escena d’una ficció que està gravada a la memòria de molta gent. Fins i tot, de persones que no hem vist sencera aquesta sèrie. Es tracta de Dallas i de la frase “Sue Ellen, ets un pendó”. Mentre visionàvem la mítica escena es va poder escoltar la singular paraula en la següent frase: “El teu marit s’està morint i tu, mentrestant, fent el pendó ves a saber per on”. La clau d’aquest fragment es troba en el mot ‘pendó’. Afortunadament, a la taula rodona es trobava el lingüista Josep Maria Fulquet. Ell s’ha encarregat de treballar en incomptables guions que han arribat als estudis de doblatge on s’han fet les produccions audiovisuals doblades en català i emeses a TV3. Segons va explicar Fulquet, al text original hi deia ‘bitch’. En aquella època, afegeix, hi havia certa censura a l’hora d’emprar segons quines traduccions. Una opció propera al terme original hauria sigut ‘puta’. Tot i així, el lingüista sabia que fer servir ‘pendó’ en lloc d’un altre traducció més forta passaria per la mirada de censura d’aleshores. Vet aquí, l’origen d’una de les frases més memorables del doblatge en català.
Un dels convidats, en Jordi Domènech, a més de ser actor de doblatge condueix el podcast de Catalunya Ràdio La Vermella. En aquest espai radiofònic s’entrevista a professionals del doblatge. Durant la xerrada es va esmentar aquest programa en diverses ocasions. La primera vegada va ser per a mostrar un parell de vídeos de les entregues dedicades a en Joan Pera i a la Maife Gil. El darrer d’aquests vídeos va servir com a carta de presentació de l’emblemàtica actriu i directora de doblatge. Tots els convidats i convidades que han començat a la professió després que ella lloen el seu exemple i es senten agraïts d’haver treballat amb ella. És una de les seves mestres a la qual admiren i estimen.
Al fil d’aquest afecte cap a ella, en Santi Lorenz comparteix una anècdota de quan ell la va tenir com a directora de doblatge anys enrere. Ell era més jove que ara. Aleshores, Lorenz va acabar plorant al faristol degut a que Gil volia que l’actor s’hi deixes la pell fent doblatge. Aquesta història l’explica Lorenz amb nostàlgia, tendresa i agraïment, ja que al doblatge, com a altres feines, cal rigor i deixar-se l’ànima per a poder realitzar una gran feina. Precisament, aquest perfeccionisme es reivindica de cara als actuals doblatges. Cal que hi hagi més professionals com Gil per a què sorgeixi un treball final el més ben fet possible. En aquest moment, pren la paraula Gil per a explicar què es el doblatge. Escoltar-la parlar sobre la seva professió és un luxe degut a que ho va fer amb un to reivindicatiu i apassionat.
Un cop acabada la seva intervenció es posa una escena de la sèrie Hotel Fawlty. El doblatge en català d’aquesta ficció televisiva hi podem trobar alguns dels convidats i convidades com la Maife Gil o en Joan Pera. Al fragment reproduït succeeix quelcom curiós que s’explica abans de veure el vídeo. Hi ha un personatge, en Manuel, que fou interpretat per Andrew Sachs i en català li posa veu Miguel Angel Valdivieso. Sachs era alemany. El seu personatge al doblatge en català parla castellà de Mèxic. Casos com aquest n’hi ha a tota la història del doblatge, però sempre és d’agrair que els mestres expliquin aquesta mena de singularitats dels doblatges.
La xerrada es va fer amb motiu dels quaranta anys de TV3. Tot i així, el doblatge en català és més antic. Per a parlar dels orígens d’aquesta professió en català amb dades històriques i precises, a la taula rodona hi va participar l’expert en la matèria Miquel Strubell. Al cartell promocional se’l presenta, a més a més, com a activista cultural. Strubell és el creador i defensor del compte de Twitter @doblatgecatala. Durant els últims anys, i encara avui en dia, ell i el seu equip intercanvien opinions, mostres de doblatge, critiques i vídeos de doblatges en català d’abans i d’ara. És tota una hemeroteca viva. Durant la seva intervenció, esmenta el primer doblatge en català del a Història.
Va ser el mitgmetratge francès Draps i ferro vell que es va doblar al 1933 en plena Segona República. Ara fa noranta anys. Seguidament, comenta que durant el Franquisme es van fer alguns doblatges en català als anys seixanta i als setanta. Els més posteriors d’aquest període històric corresponen als fets per Cavall Fort com, per exemple, La Ventafocs. També s’esmenten altres títols doblats en aquests anys com la pel·lícula Veredicte Final que va comptar amb Joan Borràs com a director de doblatge. Tot això va succeir abans del naixement de TV3. A més a més del resum històric, Strubell comenta que en un doblatge, tan castellà com català, s’empren mots que els parlants d’aquesta llengua no fan servir. En castellà es destaca la interjecció “¡demonios!”. Ningú la fa servir fora d’una sala de doblatge.
Al costat de l’expert en doblatge estava assegut el Jordi Domènech. A la seva intervenció va parlar breument del projecte La Vermella, el podcast sobre doblatge en català de Catalunya Ràdio. Mentre explica en què consisteix el projecte, recorda el pas pel programa de l’actriu Maria Lluïsa Solà. En acabar, es projecta el vídeo que va servir al seu dia de presentació per a l’entrega dedicada a ella. Després, tornem a escoltar a en Camilo García que introdueix el tràiler d’una pel·lícula que a molts ens va posar la pell de gallina tant pel que es veu com pel que s’escolta. Es tracta del tràiler del episodi set de Star Wars: el despertar de la Força. Ell, igual que en el doblatge en castellà, és la veu d’en Harrison Ford en el paper de Han Solo. Per moltes vegades que es vegi aquest tràiler, és increïble.
En sortir d’una galàxia molt i molt llunyana, és el torn de Maria Lluïsa Magaña que destaca el paper dels seus mestres com Maife Gil, Joan Pera o Camilo García. Seguidament, Ramon Hernández remarca també l’agraïment als mestres i parla de la feina de doblatge i de que ara és professor de doblatge. Eva Lluch manté un discurs semblant i afegeix que per a la gent que vulgui fer doblatge és molt important llegir i llegir en veu alta, ja que davant del faristol s’ha de mirar cap amunt per veure què fa el personatge i cap avall per veure el text. Aquest últim punt també el va remarcar en Camilo García. Per la seva banda, Enric Cusí explica com va començar a la professió i destaca el paper cabdal dels lingüistes en un doblatge. Són molt importants. Així com comptar amb bons directors i directores. Es reivindica en tot moment el doblatge en català.
Després, es projecta una escena de la primera pel·lícula de Retorn al Futur on en Marty McFly y el doctor Emmett Brown a 1955 parlen sobre l’electricitat que cal aconseguir per a què funcioni el condensador de flux de la màquina del temps. És adir, el mecanisme gràcies al qual són possibles els viatges en el temps en aquesta trilogia cinematogràfica. Al doblatge en català aquest parell de personatges estan interpretats per en Joan i en Roger Pera com el doctor Emmett Brown i el Marty McFly, respectivament. De nou, una altre escena mítica del cinema feta per dos grans professionals del doblatge.
En darrer lloc, clou l’acte en Santi Lorenz. Ell desmenteix la idea popular de que per fer doblatge cal una veu bonica. No. L’actor recalca que totes les veus són vàlides. És més important la interpretació i saber modular la veu per a un actor o actriu de doblatge que tenir bona veu. En acabar la seva intervenció, agafa el mòbil, es posa les ulleres i llegeix entre tendre i orgull els noms de mestres del doblatge que ja no són entre nosaltres. Recomana a tothom que els busquem i dediquem uns minuts a escoltar-los perquè fer-ho és tota una experiència. Alguns d’aquests mestres són en Joaquin Díaz o el Josep Maria Ullod, entre d’altres.
Veus sense rostre va reunir a grans professionals del i sobre el doblatge en una xerrada inoblidable. Al llarg dels últims anys s’han celebrat esdeveniments semblats. No obstant això, aquest va reunir a un equip que els seguidors del doblatge en català mai haguéssim imaginat de veure. A més, entre el públic es trobaven altres professionals del doblatge en català i estudiants de escoles de doblatge. Per tant, a la sala polivalent del mercat dels Encants de Barcelona ens vam reunir persones diverses amb una estima comú pel doblatge en català. Una trobada única.