“Dado el contenido del siguiente artículo, Akihabara Station 秋葉原駅 ha decidido publicarlo en idioma catalán. A su derecha, disponen del traductor de Google para ver el texto en otro idioma en caso de necesitarlo. Sin más dilación, disfruten del contenido”.
A la primera edició de Tarraco Manga vam entrevistar a cinc dels membres de La Kame Band que van ser l’Emma Ruano, el Nil Salvat, el Javi Sanz, el Bernat Codina i el Jesús Vallés. Abans d’entrar a l’entrevista, s’ha d’esmentar que aquest grup musical el conformen deu músics entre els quals hi ha dos cantants: l’Emma Ruano és la cantant femenina, l’Albert Artigas és el cantant masculí, la Laura Arcalís toca la guitarra, el Nil Salvat toca el baix, el Ferran Gallart toca els teclats, el Javi Sanz toca la bateria, el Martí Badia toca el trombó, l’Albert Compte toca el saxo tenor, el Bernat Codina toca la trompeta i el Jesús Vallés toca el saxo alt. Tot seguit, l’entrevista.
Què us ha inspirat a batejar-vos com La Kame Band?
Bernat Codina: Doncs, de fet, el nom va ser una miqueta bastant tema de debat i no sabíem massa. Però va sortir, de fet, inicialment com a nom provisional de hi ha la Kame House del Follet Tortuga i tot això relacionat i vam dir: “doncs Kame House també podria tirar cap a Kame Band”. I, per tant, al final com que no trobàvem cap nom que ens acabés de fer el pes més que aquest. Ens vam quedar amb Kame Band i ens agrada i ens escau bastant.
Javi Sanz: Sí (rialles). Això el Nil t’ho dirà millor que ell estava des del principi quan es va decidir el nom.
Nil Salvat: Sí. Des de les primeres reunions una cosa que ja havíem xerrat bastant era que, o sigui, coneixíem tot l’efecte de la generació Bola de Drac i de tot el que havia inspirat l’anime en català, especialment amb Bola de Drac i amb tot el contingut que es feia per TV3 i pel 3XL i tot plegat, amb la qual cosa la Kame House com a icona també era una cosa que es coneixia bastant. Potser algú que no hagi mirat Bola de Drac ho pot reconèixer com a una icona del anime, amb la qual cosa vam pensar: “La Kame House, la Kame Band”. Com ha dit el Bernat, va ser com una cosa provisional al principi i en el moment en què vam dir: “vale! Ara ens posem a buscar un nom”. I era com que tothom s’havia fet bastant seu el nom de La Kame Band i era com un: “bah! Qualsevol que pensi ara”. Qualsevol nom que pensi que no sigui la Kame Band em sonarà raro perquè portem un mesos assajant com aquest nom provisional i com que ja pràcticament estava triat quan el vam haver de triar.
Emma Ruano: Jo vaig arribar que ja estava bastant assentat el nom, tot i que era provisional, però sí que haig de dir, per afegir algo diferent, que la gent em diu que està molt ben trobat i que enganxa molt. O sigui, que hem fet una bona feina d’això (rialles).
Jesús Vallés: Res. Corrobo lo que han dit ells, bàsicament. Sí, va sortir. També era el nom del grup de Whatssapp que teníem i vam dir: “bueno, què? Ara hem de fer les xarxes socials, quin nom ens fotem?”. Bueno, pues mira. Ja està fet. Ja està agafat.
B.C: I també, potser, mencionar que volíem que amb el nom de la banda se sapigués que fèiem coses relacionades amb l’anime. Que per això també un nom bastant orientat al que seria tot el que ha dit el Nil, vaja. Va ser Bola de Drac.
Quan vau començar a aprendre música?
B.C: A aprendre música? No ho sé. Jo, ben petit, ja estava a la extraescolar de música del cole i llavors a tercer de primària vaig a començar a fer un instrument pròpiament dit. A tocar la trompeta a una escola de música municipal. Però abans ja havia fet extraescolars de música amb altres instruments de percussió, piano i de tot. No sé. De molt petit.
J.S: Jo, igual. Jo, des de ben petit, com al cole no feien extraescolars de música, pues els meus pares volien que jo fes algun instrument i em van apuntar a l’escola de música del barri, Nou Barris, i bé, doncs allà em va tocar decidir amb set anys que volia fer. Estava entre guitarra, bateria i tuba i al final vaig fer bateria i allà m’he quedat.
N.S: Jo igual que ells. Vaig començar de molt petit. Crec que ja als quatre anys vaig començar a fer ja el típic cor infantil que et fa cançons de El libro de la selva i coses així. I llavors ja vaig començar allà, escola de música del barri. Vaig anar amb el Bernat. Vam coincidir en un institut on combinen la secundària amb la música, amb lo qual és molt complert. Després, conservatori. Tot això fent contrabaix, però ara sí que m’he passat la baix elèctric, amb la qual cosa ja són uns quants anys de música.
E.R: Jo també vaig començar de molt petita a l’escola del barri de Sant Andreu. I res. Bueno, vaig començar també a tocar la flauta, però sóc cantant. I cant sí que vaig començar als onze o dotze anys i bueno, fins ara. Aquí estoy (rialles)
J.V: Jo, per no trencar la rutina (rialles), jo, des de ben petit vaig començar. Tenia la sort de que al meu cole hi havia una banda de música, una a l’escola de música. Vaig començar als vuit anys. També feia música i vaig entrar allà. I des d’allavòrens fins als divuit, dinou, vint que vaig deixar de fer classes. Després, vaig començar amb un altre grup, una banda que feia versions de Bruce Springsteen i res. Després en bandes més petitones, de cantautor o alguna cosa i ara, doncs mira, fins aquí.
Què us ha animat a cantar cançons d’anime en català?
B.C: A mi, jo sempre he sigut bastant fan de l’anime i quan em va proposar el Nil la idea de que tenia de grup i tal i em va dir: “Ei, ens falta una trompeta” i tal. Jo em vaig ficar de cap perquè he sigut sempre molt fan de tot el que és l’anime. Em va encantar molt Bola de Drac, quan em va reenganxar una de les reemissions que van fer pel Súper 3 i des de llavors he sigut bastant fan de tot aquest món. I el fet que sigui en català ara que, doncs, últimament aquest nínxol estava completament buit perquè ja no es feien animes nous en català i només quedava alguna reemissió de Bola de Drac i El Detectiu Conan que anaven fent capítols nous. Així que també estem molt contents amb el nou Súper 3 que començarà a fer Haikyuu, Inazuma Eleven i tot això. Demà s’estrena, és veritat. I així que a mi m’ha agradat sempre.
J.S: Bueno, jo m’ho vaig trobar una mica, realment, quan em van dir que tenien aquest projecte i tal, doncs jo m’ho vaig trobar. Ells t’explicaran millor com va sorgir la idea i perquè. Però jo m’hi vaig ficar perquè em va recomanar un amic, però sobretot em va agradar molt el projecte perquè jo també sóc molt friki, molt dels videojocs, dels animes i de tot. M’agrada molt tot lo que es la cultura japonesa i aquest rotllo. I, sobretot, el tema de reivindicar que es fagin animes en català i traduccions en català doncs m’agradava molt aquest eslògan, aquesta missió, entre cometes. I això. Bàsicament per això em vaig ficar en el projecte.
N.S: Jo, segurament, després aquí amb el Javi i el Bernat, no sóc el més otaku de tota la banda, segurament. Però sí que animes he anat com seguint una miqueta i jo també sóc dels típics que creu que és un sacrilegi saltar-te els openings i endings perquè, sobretot, com a músic també els interpretes d’una altra manera i dius: “Buah! És que en veritat és un temazo!”. Perquè està molt ben fet, perquè hi ha aquesta instrumentació, perquè hi ha aquestes línies de veu, hi ha aquestes segones guitarres i com moltes coses, té moltes capes que tu pots analitzar. I com que jo veient animes m’hi fixava i deia: “Buah! És que això ho voldria tocar en veritat”. I llavors com d’aquí va sorgir una miqueta la idea primigènia. A part d’això també, com últimament també m’he ficat molt en enterar-me en el món del doblatge en català perquè sí que és una cosa que he vist molt. Jo últimament sí que consumia molt contingut en versió original subtitulada, però uf! Al final trobar-te el teu personatge preferit que pugui parlar català i un doblatge de qualitat com són normalment tots els que es fan en català, mola molt també. I com també aquesta línea reivindicativa que també fem que celebrem que torni el Súper 3 doblant animes i que segueixi.
E.R: Vale, a veure. A mi em va animar que m’ho van proposar, però ja vaig intentar ficar-me una mica. Li vaig dir al Nil: “Ei, he sentit que esteu muntant això. No m’has dit res, però a mi m’agradaria molt ser la cantant” (rialles). Aleshores vaig entrar així una mica, però em van acceptar molt gratament (rialles) I això. Jo també m’apunto al que sigui de cantar perquè m’encanta cantar, no? Però em feia molta il·lusió que fossin coses d’anime perquè, bueno, clar, com tota la nostra generació és el que hem viscut de peques i hi han molts temazos. Aleshores jo, sobretot, em feia moltíssima il·lusió cantar Inuyasha perquè sóc molt fan d’Inuyasha i pensava: “Ua! És que ho vull fer això”. I res. Això. Estic súper contenta (rialles).
J.V: Doncs. Aviam, lo de animar-me. Realment, ja des de ben petit ja mirava anime. Jo sóc el més gran de tots ells (rialles). I, per tant, jo veia fa ja bastants anys que veia anime i, bueno, sempre és una cosa que dius: “molen molt les cançons, molen molt les cançons d’anime”, però mai havíem pensat de fer algo. Va venir la pandèmia que també va ajudar bastant i el meu company de pis, que és un altre membre de la banda, jo, el Nil i companyia vam dir: “escolta. Hay un hueco aquí legal. Es podria fer alguna cosa?”. I realment està anant molt bé, ens ho estem passant teta. Les cançons són súper xules com deia el Nil que fa cosa de pasar-les ràpida quan vas a veure un anime. I realment ja et dic. És de les coses més xules com a projecte en què he estat.
Al ser deu músics, teniu gustos musicals diferents?
B.C: Sens dubte. Sí, molt. De fet, algun cop com quan vam anar a Calonge amb el cotxe vam començar tots dient: “va, poso aquesta cançó que espero que els agradi i no sé què” i van acabar sonant cançons bastant estrafolàries. Aquí ho deixo.
Per exemple?
B.C: Per exemple: metal potent de Pentakill. Pentakill va sonar. Que això metalero i altres coses.
J.S: Sí, òbviament. Jo crec que, per exemple, crec que sóc l’únic que li agrada el reguetón, pot ser?
Tots: Bueno, depèn.
J.S: Ah, mira. Doncs jo pensava que no. Vale, vale, bueno. No, jo què sé. Jo, per exemple, sobretot escolto últimament trap, gèneres del trap i gèneres de la música electrònica en plan com dubstep i house i subgèneres del dubstep en plan trapstep o, jo què sé, híbrid-trap i coses així. En plan mescles rares, però que a mi em flipen. I llavors, un dia anant amb el Bernat al cotxe, anàvem en el meu cotxe i era en plan: “bueno, que et fico i tal?” I el Bernat: “bueno, fica lo que vulguis” i jo: “vale”. I llavors sí que hi vaig fotre un musicote allà a tope, a rebentar. Música ja dubstep tope de heavy que, a mi em mola, i jo crec que a poca gent li agrada tan heavy així. Però sí que hi ha molts gustos diferents.
N.S: Jo crec que també, tot i portar potser quasi un any junts assajant, hem estat molt per la labor i poc per coneixe’ns, amb lo qual encara estem en els primers passos de “poso aquesta cançó, però no estic segur si us agradarà a tots vosaltres, no sé què”. Amb lo qual, acaba fent que de l’únic que cantem o estàs tararejant o potser hem quedat per dinar i algú tarareja una cançó. Aquesta cançó, segurament, sigui del nostre repertori perquè es una cosa que sabem que a tots ens agrada més o menys. Amb lo qual encara ens estem coneixent i com fora de l’ambient de feina de tocar anime. Jo, per exemple, sóc més del funky i de coses així, un funky més comercial o un funky més de jazz, però també, més o menys, de tot. Amb el metal he entrat poc, però es guay.
E.R: Jo, la veritat, és que m’encanten els musicals. En plan, sóc molt musicalera, molt. I també molt soul i blues. Tinc un grup de metal. M’agrada el metal progressiu, també. No sé, una mica de tot, també. No em tanco portes. Però, si hagués de triar alguns gèneres, doncs musicals i soul i així de molt de cantar, de entraña, intensidad. Ja està (rialles).
J.V: Jo, últimament, el que estic escoltant és, bàsicament, tota la estona anime. O sigui, que res més (rialles). Realment, em saturo jo sol amb l’anime. A part d’això, bueno, puc escoltar de tot. Reguetón, bueno, no gaire. Funk, com ha dit el Nil, bueno. Tot això del dupster tampoc sé ben bé què és (rialles).
Jo tampoc. Quina és la vostra cançó d’anime en català favorita?
B.C: A mi, últimament, m’està agradant molt l’ending de Jujutsu Kaisen. És molt xulo i també de One Piece, com que l’he portat al dia i m’agrada molt, en tinc unes quantes. La de «Crazy Rainbow» m’agrada molt, per exemple, i que a veure si la toquem algun dia també.
J.S: Jo és que m’agraden unes quantes i no et podria dir la meva preferida. O sigui, el meu top tres és: opening «The hero» de One Punch Man; opening de Death Note; que cap d’aquestes les toquem, pullita; i l’opening primer de Full Metal Alchemist. Entre aquests tres jo crec que potser el de «The hero» de One Punch Man. Sí. És que m’encanta la sèrie. Sí, sí. Entre aquests.
N.S: A mi també em costa dir-ho, però alhora, no em costa dir-ho perquè és l’ending número u del Keroro. Perquè és molt funky i encara no el fem. Pullita. (rialles)
E.R: Jo aquest m’encanta el del Keroro. O sigui, m’encanta mazo. Però també m’agrada molt el de Inuyasha, porque lo llevo en el corazón. Però també una que he descobert que m’encanta sobretot per bolo o quan estic en algun lloc i necessito animar-me el de Mazinger Z m’encanta. És un bombazo d’energia i, no sé, em motiva molt. Aleshores, haig de dir que aquesta també em mola molt. Em dona bon rotllo.
I amb el Jordi Vila més encara.
E.R: Sí, sí.
J.V: A mi, hi han molts que m’agraden d’animes. El de les Tortuges Ninja, per exemple. Crec que és un temazo. I tiraré també per un altre clàssic que és el de «Tank!», l’opening de Cowboy Bebop. És espectacular.
B.C: Menció als opening de Shingeki.
J.S: Sí, gran menció.
B.C: A Shingeki, i quin altre? I «Unravel» de Tokyo Ghoul que és molt guay.
J.S: I al main theme de Naruto. El que toquem. Sí, el «Raising fighting spirit»
Ara al SX3 emetran nous animes en català amb les cançons doblades. D’aquestes noves cançons, us agradaria cantar alguna?
E.R: Todas (rialles de tothom).
B.C: Sí, sí. Tenim ja localitzada el tercer opening de Kimetsu no Yaiba de la segona temporada. La teníem sondejada abans de que s’anunciés el doblatge. I, a part d’això, clar que sí. Seria molt guay. No sé. Encara ho hem d’avaluar quan els pengin tots. Suposo que ja ho decidirem, però sí.
J.S: Jo la vull tocar. És que m’agrada molt. Bueno, a part de que m’agrada molt la sèrie, me la tornaré a mirar tots els dies a les nou. Me la tornaré a mirar sencera. M’encanta l’anime. Jo vull que el toquem. I un opening que no em va semblar gaire bo va ser el d’Inazuma Eleven. Potser és perquè el tinc massa ficat al cap en castellà i en català no em va acabar. Llavors, bueno, és per fer una mica la contra. Per una banda, m’agrada el de Kimetsu. Ojalá el fem. I, per altra banda, el de Inazuma Eleven no m’acaba.
N.S: Sí, jo també com ha dit el Bernat espero una miqueta de com ho fan perquè també hi havia com un debat a les xarxes de si els animes per preadolescents, adolescents i més adults es doblarien els openings o no perquè al passat hi havia animes que no es van a arribar a doblar openings i endings. Death Note, per exemple, crec que Utena tampoc i Evangelion tampoc. De manera que, a veure, a nosaltres també ens vindria molt de gust que també es doblés com per fer tot el kit. I jo també fa bastant de temps que li tinc l’ull posat a «Fly High!» de Haikyuu. Crec que és l’opening dos o l’opening tres, però és molt xulu. M’encanta molt.
E.R: La de Yu Yu Hakusho (rialles). L’opening u. Aquesta ja la tenim molt per la mà (rialles). Sí. Jo sóc de la generació de la Doremi, la Sakura, One Piece, Inuyasha, Keroro. Aleshores que tornin a donar Keroro i Bobobo que m’encanten. Aquestes sí. El Bobobo m’encantaria. I si no fan traducció, la fem nosaltres. Ja està.
J.V: Jo dels animes nous que trauran, sincerament, no he escoltat cap. Sí que, evidentment, Yu Yu Hakusho, (rialles) però, escolta, qualsevol sèrie que treguin si es dobla al català, que esperem que sigui la idea de TV3, doncs nosaltres estarem encantats de fer-la. Perquè, a més, n’hi han molts que són molt guays. No he escoltat algun i, realment, molen.
Quins nous concerts teniu programats que es puguin dir?
B.C: Granollers. La Fira de Manga de Granollers.
N.S: Granollers Zona Friki
B.C: Granollers Zona Friki diuen per aquí.
J.S: L’únic a dir és que estigueu atents a les xarxes socials per si surten més coses. A Twitter @Lakameband, a Instagram, a tot arreu. I al Facebook també pels boomers (rialles de tothom).
N.S: Granollers és dissabte 19 de novembre. En principi cap al vespre. Al vespre. I això és tot.
