Hoy en Akihabara tenemos el placer de traeros una sorpresa para todos los que disfrutaron en su momento Dragon Ball en catalán (Bola de Drac): Una entrevista a los dobladores Marc Zanni y Joan Sanz, quienes pusieron las carismáticas voces de Son Goku y Vegeta, respectivamente.
Con la salida de su libro "La sèrie de la teva vida" y con el reciente estreno de la nueva película Dragon Ball Z: Battle of Gods (que esperamos ver doblada cuanto antes), los dos dobladores están más de moda que nunca. Por suerte tanto Marc como Joan han sido muy amables y nos han concedido un rato para nosotros.
Nota: La entrevista por supuesto la hicimos en catalán y la hemos dejado en este idioma, ya que suponemos que será a los catalano-parlantes a los que más les interesará. Sin embargo, aquí tenéis una rápida traducción de la entrevista al castellano para el resto de interesados.
Pero no os agobiamos más... ¡Disfruteu-la!
Bon dia Marc i Joan,
abans de tot, moltíssimes gracies per accedir a fer aquesta entrevista per la nostra web. Suposo que amb la re-edició per part de Norma del llibre que vau treure sobre la experiència del doblatge de Bola de Drac ara aneu de bòlit, però precisament es per aquesta novetat que us fem aquesta entrevista. Molts catalans tenen la vostra veu gravada como la de en Son Goku i en Vegeta d’entre d’altres personatges carismàtics de la nostra infantessa, però els guerrer de l’espai sempre seran el treball que mes us fa conèixer entre els otakus de arreu Catalunya, però si no us importa m’agradaria que comencéssim la entrevista presentant-vos als nostres lectors. Digueu-nos, qui sou i a que us dediqueu?
Marc: Em dic Marc Zanni, i sóc actor i director de doblatge.
Joan: Hola. Em dic Joan Sanz Bartra, tinc 53 anys i em dedico a diverses disciplines relacionades amb el món creatiu; bàsicament sóc actor i guionista. Vaig començar sent actor abans que guionista però amb els anys els papers s’han invertit, no pas per voluntat pròpia, sinó empès per les circumstàncies.Com us vau iniciar al món del doblatge?
Joan: Jo vaig començar a fer doblatge l’any 1990 una mica per casualitat, després de conèixer una persona que em va proporcionar l’oportunitat de fer una prova amb en Joan Pera. Val a dir, però, que sent fill d’Olesa de Montserrat, havia fet teatre amateur des de petit, bàsicament a La Passió. No tenia ni idea de fer doblatge però si que havia fet d’actor, o sigui que comptava una base mínima per enfrontar-me al repte de convertir-me en professional.
Marc: En el meu cas vaig anar a una escola de doblatge oficial dels mateixos actors i directors del sector. Posteriorment vaig entrar en un estudi de doblatge (CNR, ja desaparegut) com ajudant de direcció. Allà vaig començar a compaginar la tasca de producció amb la d’actor.
Marc: Jo sincerament la seguia poc, l’horari que l’emetien no era gaire propici per a poder veure-la. Evidentment coneixia qui era el Son Goku, era inevitable, però no sabia ben bé quin era el seu argument.Quan em van trucar per fer el paper de Goku adult em va alegrar, però no de la manera que l’aficionat a Bola de Drac pot pensar. Va ser més el meu germà petit, que tenia uns 16 anys, i que per tant coneixia més la sèrie qui realment es va posar content. De fet va recriminar la meva “poca exaltació”.
Joan: Coneixia la sèrie perquè només començar a fer doblatge em van incloure en la primera etapa, quan en Goku era menut, per fer papers petits i ambients, que són les veus addicionals que ni tan sols corresponen a cap personatge concret; aquesta és la manera que gairebé tothom comença al món del doblatge: per baix. Quan vaig fer en Vegeta ja portava més d’un any a la professió i havia adquirit una certa pràctica, fent papers previs a sèries com Músculman, on havia fet el personatge Nakano, que xerrava pels colzes. Inicialment, no vaig ser conscient que fer en Vegeta comportaria tants “efectes secundaris”, em vaig pensar que era un personatge més que podia durar només uns quants capítols o bé quedar-se per sempre a la sèrie, com així va ser (sortosament).Bola de Drac ja era una sèrie coneguda quan vau començar a participar-hi, però el seu èxit es va incrementar exponencialment fins el dia de avui, en que es cultura general. Esperàveu que repercutís tant en la vida dels espectadors? Algun cop vau pensar que tindria tant d’èxit a Catalunya? En quin moment us vau adonar que tot això que estàveu creant a l'estudi de gravació marcaria una generació a Catalunya?
Joan: No esperava que tingués tan èxit, ni de bon tros! Ens vam adonar que allò era diferent perquè un dia ens van trucar per fer-nos una entrevista a la ràdio pel sol fet de ser la veu de dos personatges de Bola de Drac. Va ser una sorpresa, perquè normalment ningú pensa en un actor de doblatge que posa la veu a un ninot. Bé, si més no, fins fa uns quants anys ningú hi pensava, ara és una mica diferent.
Marc: Quan vam començar a doblar no podíem imaginar-nos que aquell èxit sobrevisqués més de 20 anys. Era impossible pensar-ho. Va ser a través de les xarxes socials, amb l’aparició d’Internet, que aquell moviment que era local i poc intercomunicat per qüestions lògiques i geògrafiques es va començar a conglomerar. També és cert que quan doblàvem el Z van aparèixer un grup de nois i noies, fans de l’Akira Toriyama (l’autor de Dr.Slump i Bola de Drac) que tenien un gran poder de convocatòria i que van crear la primera associació Otaku de Catalunya, i pràcticament d’Espanya. Ens feien entrevistes, anaven a l’estudi a veure com doblàvem… Tots aquests “inputs” ens feia pensar que l’èxit de Bola de Drac era una cosa molt seriosa.
 |
| Una dedicatoria del Marc Zanni per a tots vosaltres, guerrers de l'espaï! |
Marc: No. En definitiva es tracta de doblar, d’imitar a través de la interpretació el personatge que tens davant. El cert és que els dibuixos poden ser molt, i de vegades, més expressiu que els personatges reals, però en definitiva es tracta d’imatges de dos dimensions. Nosaltres hem d’omplir aquell personatge d’ànima, de la seva pròpia força vital, també a través de la interpretació. Crec que és la diferència entre un bon doblatge anime i un mal doblatge. Hi han molts exemples, crec que estem d’acord que el Shin Chan català li dóna mil voltes al castellà! I els dibuixos són els mateixos, la diferència és la interpretació de cadascun dels personatges que els fa més creïbles, divertits i propers.Molta gent diu que sens cap dubte el vostre doblatge es un dels millors que mai s’ha fet de Bola de Drac, i de fet un dels millors doblatges de anime. Quin creieu que ha estat el secret per fer un doblatge de anime de qualitat?
Joan: Jo crec que sí, la diferència és molt gran. Doblar un ésser irreal que gairebé sempre va al límit és força esgotador. Cansa molt doblar anime. En canvi, doblar un actor normal que fa d’advocat, metge o qualsevol altra activitat quotidiana, no sol ser tan esgotador, per bé que doblar Batman o Spiderman també cansa, és clar...doblar personatges que van al límit sempre comporta esforç, però forma part de la feina. Pitjor ho tenen els actors i les actrius que han de rodar una escena de sexe davant de tothom, sense cap mena d’intimitat i possiblement amb algú que no els fa gens el pes. Aquesta professió ningú ha dit mai que sigui fàcil.
Marc: Primerament Barcelona hi ha una escola, una experiència, de molts anys, pioners com Madrid. I això es nota, sobretot fa uns vint anys, quan les altres comunitats començaven a doblar. El fet de tenir una televisió econòmicament poderosa, amb un bon equip de lingüistes i traductors… Tot ajudava. I també és important remarcar el fet de què en qualsevol moment es doblava dibuix animat amb la mateixa professionalitat que si és dobles una pel·lícula. En realitat es cobra el mateix doblar un producte de vídeo (pel·lícula, sèrie d’actors reals…) que un producte anime.
Joan: El secret només és fer les coses tan bé com un pot i sap, sense regatejar cap mena d’esforç. Entregar-se al 300% a la feina és fonamental en qualsevol activitat creativa, i tot i això molts cops encara et diuen que el que és fet és una merda, per bé que aquest no és el cas de Bola de Drac, eh! sinó tot al contrari, per això estem tran agraïts als fans.
 |
| Marc Zanni y Joan Sanz amb part de l'equip Akiba. |
Joan: Fer-ho bé forma part de l’ofici, en el qual entren múltiples factors que cal tenir en compte i dominar. De la mateixa manera que un bon mecànic o un bon dentista se suposa que faran bé la seva feina, un actor de doblatge ha de fer que veu i personatge encaixin amb la màxima convicció. Els recursos són múltiples i seria llarg enumerar-los, doncs és l’essència de l’ofici. Per què a un terrissaire una jerra li surt perfecta i a un aficionat li surt un xurro? Doncs perquè el terrissaire té ofici i l’altre no. La cosa no té més secret. Ofici.
Marc: És inevitable cridar quan dobles anime! És un fet que assumeixes des del primer moment. Sobretot en originals japonesos et bases amb l’expressivitat i amb el text. Amb el caràcter o idiosincràcia del personatge. Això és feina del director, que sap de què va la sèrie i ajuda a perfilar al personatge a través de les pautes que dóna a l’actor. De fet una de les normes del doblatge és que l’actor de doblatge ha de mirar als ulls del personatge que ha de doblar, a través de la seva mirada podem estudiar la manera o l’estat d’ànim del personatge. Això és una bona ajuda quan el dibuix és d’alta qualitat.Quins moments del doblatge de Bola de Drac van suposar una major repte per vosaltres?
Joan: En general els textos de Bola de Drac no són complexos quan a dicció o interpretació, el secret és la intensitat, cal creure’s el que diu el personatge, si en Vegeta diu que vol destruir la terra, doncs cal dir-ho de veritat, sense que sembli un farol. El repte sempre ha estat donar-li la intensitat que els personatges i les situacions exigeixen. Situacions límit demanen interpretacions límit, molta intensitat, deixar-li la pell (en aquest cas, les cordes vocals...).
Marc: Tota la sèrie en sí era un repte. Has de doblar tots els episodis amb la mateixa intensitat, sinó el públic se n’adona! Sempre has d’estar físicament i anímicament preparat, no pots abaixar la guàrdia. Si criden has de cridar com ells, si es barallen t’has de barallar com ells. En el moment que no crides o no dius aquella determinada frase amb la tensió requerida l’espectador ho nota.Quin es el vostre moment favorit de Bola de Drac?
Marc: Un dels moments més intensos és la batalla final del Freezer, en el moment també que es converteix en superguerrer per primera vegada. Són moments que saps que són transcendentals per a la sèrie i per a l’espectador.
Joan: Quan la sèrie ha retornat, 20 anys després, per aclamació popular.Hi ha cap anècdota d’estudi que recordeu especialment?
Marc: Hi han unes quantes. Aquest és un dels motius que hem fet un llibre! Tinc molt present el primer dia que vaig doblar en Goku o la primera convocatòria amb en Vegeta. Recordo també que va ser la primera vegada en tots els doblatges que havia fet que teníem públic a la sala. Ens venien nois i noies a mirar, fans de la sèrie i d’Akira Toriyama. Això no era gens normal! I ens feia gràcia i a la vegada ens descol·locava una mica.
Joan: N’hi ha moltes. De fet, hem escrit el llibre per, en part, donar resposta a aquesta mena de curiositats. Una sèrie com aquesta dóna peu a infinitat d’anècdotes, per bé que n’hem viscut més fora de l’estudi que no pas a dintre, diria jo. Les d’estudi que recordo amb més intensitat sempre estan relacionades amb el segon director de la sèrie, en Vicenç Manel Domènech, la veu del Follet Tortuga, que molts dies es deixava les dents postisses a casa i aleshores no podia doblar perquè no podia vocalitzar correctament.Durant la vostra carrera, quin personatge us ha agradat més doblar? Amb quin us sentiu més identificats?
Marc: Cada personatge anime té les seves caracterísitiques determinades. I he tingut la sort de doblar molts bons personatges. No em puc quedar amb un determinat. Evidentment en Son Goku sempre serà en Son Goku, però també he rigut molt fent el Hiroshi de Shin Chan o el Hanamichi d’Slam Dunk. Tampoc no em vull oblidar d’aquells que la gent no coneix tant però que en el seu moment em va agradar fer com l’André de Lady Oscar. Però tampoc em sento identificat amb ningú d’una manera especial.
Joan: La meva carrera ha estat una mica anòmala, perquè vaig treballar intensament al doblatge durant 10 anys seguits, i un bon dia, per raons que serien llargues d’explicar, vaig deixar-ho córrer. El meu millor record és quan vaig tenir l’oportunitat de fer un protagonista, va ser doblant Jeff Bridges a la pel·lícula de John Huston “Fat City”, aquells dies em vaig sentir realment ‘actor de doblatge’ i vaig gaudir d’allò més fent el que hauria volgut fer durant la resta de la meva vida laboral, per bé que després no va poder ser. Malgrat tot, el personatge amb qui em sento més identificat, com no podia ser d’una altra manera, és en Vegeta.El vostre llibre tracta totes les anècdotes i experiència que va suposar doblar Bola de Drac, però potser als que no son familiars amb el mon del doblatge o bé als que no van veure Bola de Drac en català (o simplement no l’han vista) els tira cap enrere. Per que creieu que li pot interessar a un fan de Bola de Drac el vostre llibre? Creieu que als fans no catalanoparlants els pot interessar?
Joan: Un llibre sincer penso que pot acabar agradant a tothom. A mi no m’interessa especialment el món dels crims, ben al contrari, però he acabat devorant algunes obres relacionades amb el món criminal. Amb “La sèrie de la teva vida” passa una mica el mateix, penso: un pot no ser amant de la sèrie, però pot acabar gaudint de l’experiència de llegir la història de dos actors de doblatge que han interpretat dos ninots populars. De fet, ens hem trobat amb gent que no havia vist mai la sèrie i que després de llegir el llibre ha decidit veure-la. Per bé que els nostre lector preferent és el fan de Bola de Drac que vol saber una mica més de ‘la sèrie de la seva vida’ i de tot allò que l’ha envoltat.
Marc: Tenim molts fans no catalanoparlants que viuen fora de Catalunya i han vist la sèrie en català. Més dels que en un moment ens pensàvem! Molts que han llegit el llibre i són fans de Bola de Drac m’han dit el mateix: És un llibre que t’aporta molts records. I és el que volíem! Per això es diu la sèrie de la teva vida. Expliquem moltes anècdotes que de ben segur no coneixen sobre el doblatge de la sèrie i donem resposta a tot allò que alguna vegada ens han preguntat.El llibre va ser un èxit l’anterior Saló del Manga de Barcelona fins el punt de que va ser gairebé impossible adquirir-ho. Ara amb la nova edició, que inclou un audiollibre, heu fet una tirada mes gran del mateix? Espereu el mateix èxit? Haurem de lluitar a mort per aconseguir-ho?
Marc: Ara és més fàcil aconseguir-ho perquè el pots trobar a moltes llibreries. La primera tirada és molt més gran del que nosaltres ens podíem permetre. I de moment no es podem queixar, sabem que molta gent que havia comprat el llibre autoeditat també volen l’edició de Norma. L’orgull màxim per a molts d’ells és tenir les dues edicions i signades! No tothom ho podrà dir.
Joan: Inicialment els factors sorpresa-novetat van tirar molt del carro, per això l’edició inicial es va esgotar de seguida. L’edició de Norma Editorial té una altra vocació, és un llibre que ha arribat per quedar-s’hi i per tant la idea és anar-lo distribuïnt a llibreries i punt de venda amb una certa tranquil·litat, de manera que amb el pas del temps comprar aquest llibre sigui tan normal com comprar un pòster d’en Goku o una figura d’en Vegeta. La idea és formar part de l’ideari relacionat amb aquesta gran sèrie que ja és cultura popular. La nostra aportació és un simple grà de sorra, ja ho sabem, però tot ajuda.Heu rebut alguna crítica fins al moment sobre el llibre? Quina es la opinió dels lectors?
Marc: La majoria de les crítiques són positives i això ens afalaga! De fet la millor crítica és aquella que ens diu que s’han llegit el llibre en un dia o que és el primer llibre que han llegit des de la primera pàgina a la darrera.
Joan: Les crítiques fins ara són totes positives, per sort. Moltes ens han arribat directament de paraula o per correu, i algunes estan publicades a Amazon o als nostres perfils de Facebook. L’obra ha tingut molt bona rebuda, la qual cosa ens omple de satisfacció.Actualment, continueu treballant al mon del anime? Algun projecte proper?
Marc: Actualment estic dirigint i actuant en sèries i pel·lícules però en res d’anime. De fet el tema anime, a Tv3, degut a les retallades pressupostàries són pràcticament mínimes, per no dir nul·les
.Joan: Jo col·laboro de tant en tant en alguna sèrie, quan em Marc dirigeix alguna cosa i em convoca. He fet un personatge nou a One Piece, per exemple. També participo en els taller d’iniciació al doblatge que de tant en tant organitzem en Marc i Sergi Zanni, en Carles Lladó i servidor a Media Arts Studio. Ara bé, la meva principal ocupació, ara mateix, és escriure el guió definitiu d’un llargmetratge que es rodarà el proper juliol, i també enllestir una novel·la amb la qual porto ja tres anys treballant. Jo m’he de diversificar molt perquè del doblatge ara mateix no en podria viure, de cap de les maneres, hi ha molt poca feina i molta gent disposada a fer-la. El tema retallades està passant factura al sector d’una forma molt intensa.Amb la recent estrena de Bola de Drac Z: Batalla dels Deus (Dragon Ball Z:Battle of Gods) al Japó tots el fans esperem que la nova pel·lícula sigui traduïda al català quan abans millor, alguna possibilitat que es dobli al català? Podem comptar amb la vostra veu pel doblatge? S’han posat ja amb contacte amb vosaltres per aquest projecte?
Joan: No tinc ni la més remota idea de què passarà amb aquesta pel·lícula. Ara bé, és la pregunta que més ens fan els seguidors de Bola de Drac. No sé res de res, per bé que suposo que algun dia arribarà a Catalunya, doncs la finalitat d’una pel·lícula és fer que la vegi el màxim nombre de persones. Si decideixen doblar-la al català segurament comptaran amb nosaltres, però també pot ser que considerin que fent-la només en castellà ja n’hi ha prou perquè és una llengua que a Catalunya tothom entén. Jo sóc 100% partidari de doblar al català, que és la llengua pròpia del país, però ja sabem que no tothom pensa el mateix, el moment econòmic i polític és complex i pot passar qualsevol cosa. Jo, per la meva banda, si arriba i puc doblar novament en Vegeta, doncs encantat de la vida.
Marc: No hi ha absolutament res de res. Els japonesos de moment no la volen vendre. Tv3 ja ha anunciat que no la pensa comprar, tot i que ho desitgessin, perquè no hi han diners. Però ja et dic, per tenir la possibilitat de doblar primer a d’ha ver l’opció de compra, i en aquests moments no existeix.Us agradaria dir alguna cosa mes als lectors?
Marc: Una forta salutació els amics i amigues d’Akihabara Station! I desitgem que qui tingui l’oportunitat de llegir el llibre ho gaudeixi molt!
Joan: Moltes gràcies per haver llegit l’entrevista. I que si volen aprofundir una mica més en la qüestió, doncs que llegeixin “La sèrie de la teva vida” i segur que passaran una bona estona.Moltes gracies per tot i felicitats per un bon treball!
Per acabar, en Joan Sanz ens ha deixat una dedicatoria per tots vosaltres, que estem segurs us agradarà moltissim. La deixarem al costat al blog, per recorda-vos que el propi Vegeta es a Akihabara Station. Gràcies per tot!