“Dado el contenido del siguiente artículo, Akihabara Station 秋葉原駅 ha decidido publicarlo en idioma catalán. A su derecha, disponen del traductor de Google para ver el texto en otro idioma en caso de necesitarlo. Sin más dilación, disfruten del contenido”.
Al passat Girocòmic 2026 vam tenir la sort de trobar-nos amb l’actriu de doblatge Laia Vidal. Una professional del doblatge que cada cop escoltem a més animes en català com Black Clover, Pokémon Viatges, Guardians de la Nit o One Piece, entre altres. Enguany, podem escoltar-la a la saga de Dressrosa de One Piece fent de Sugar, un personatge clau en aquest arc d’aquest manganime. Acte seguit, navegarem pel mar d’història entre la Laia Vidal i el doblatge. Som-hi!
Recordes per què vas decidir ser actriu de doblatge?
En realitat no va ser una decisió conscient, sinó un camí que va anar sorgint sobre la marxa. A mi de petita m’encantava jugar amb la veu com a afició, aprenent-me diàlegs sencers de les meves pel·lícules preferides, imitant les veus que sentia i reconeixent-les en diferents productes, cantant, llegint en alt, interpretant les emocions dels personatges… Des de sempre ha sigut un acte innat i hi tenia facilitat, però no pensava gaire en els professionals que hi havia al darrere. Vaig ser més coneixedora de la professió amb 15 anys, a partir de realitzar primer un intensiu d’estiu per provar l’experiència i, més tard, el curs professional de dos anys, tots dos a una escola de doblatge durant el Batxillerat. Tot i això, la meva intenció era estudiar una carrera i dedicar-me al món audiovisual, oberta a tot el que sorgís de doblatge com un extra o pla B. Amb el temps, però, el nombre de convocatòries va anar augmentant i em vaig adonar que el doblatge realment és la feina dels meus somnis, així que uns anys després d’haver acabat la carrera vaig prendre la decisió de dedicar-li tot el meu temps. Això va ser l’any 2022 i, veient-ho amb perspectiva, crec que va ser l’elecció correcta.
Tenim entès que vas estudiar doblatge en una escola de doblatge. Què és el més important que vas aprendre allà?
Correcte, a l’EDB (Escola de Doblatge de Barcelona). I, curiosament, de tot el que vaig aprendre em quedaria amb una frase que el Gonzalo Abril (que en pau descansi) ens va dir el primer dia: “no es pot ser actor de doblatge sense ser actor, ja que el més important en un doblatge és que estigui ben interpretat”. Aquest era un aspecte molt present a les classes i, encara que jo ja havia participat en obres amateurs al teatre de la meva ciutat, va ser el motiu pel qual després de la universitat vaig estudiar durant els tres anys següents a l’escola Nancy Tuñón, amb l’objectiu de formar-me en interpretació des d’un aspecte més professional.
Recordo que fa un temps a les teves xarxes socials vas pujar un vídeo on animes a la gent que es vulgui dedicar al doblatge a fer-ho. Fins a quin punt creus que és important missatges com el teu per a què inspirin a futurs professionals del doblatge?
Trobo que ara més que mai (sobretot gràcies a les xarxes socials i a la presència de vídeos, programes i pòdcasts sobre el tema) s’ha apropat la feina del doblatge al públic, fent-la menys anònima i facilitant-ne l’accés a informació. De fet, jo mateixa parteixo d’una postura empàtica cap als interessats, tenint en compte que vaig començar des del mateix punt i ara tinc la sort de poder-ne parlar des de l’altra banda, coneixent el sector per dins com a professional. Considero que aquesta posició per part meva és útil de cara a compartir experiències i aconsellar futurs companys, alhora que per ells resulta un avantatge per saber cap on tirar estant previnguts i tenint un criteri previ i les espatlles cobertes. Com a mi m’hauria agradat disposar d’aquesta accessibilitat per resoldre dubtes quan començava, jo no tinc cap problema a oferir-la a qui la necessiti.
Recentment has sigut la veu de la Talia, mare de la Chloe i el Parker, a Viatges Pokémon. Com ha estat fer una veu d’un registre una mica més greu que el teu timbre de veu? Per a tu, és més fàcil doblar veus més greus o més agudes?
Sense dubte va ser curiós (i més tenint en compte que les actrius de doblatge tant de la Chloe com del Parker són més grans en edat que jo). Per sort, el tema d’agreujar la veu no em ve de nou; el primer cop així que recordi va ser amb la Raya a Raya I L’Últim Drac i allà sí que em va costar una mica, però al final la clau es troba en entendre el personatge, escoltar l’original i seguir les indicacions del director. Tot això ja et porta sol a col·locar la veu i situar-la des d’on parla el personatge. Tanmateix, com em solen repartir papers que requereixen veus més aviat agudes, la meva zona de confort continua sent aquesta o la meva veu natural, abans que les greus.
Imagina’t que parles amb algú que no sap què és Black Clover i que no coneix a la Noelle Silva. Com li explicaries aquest anime i aquest personatge que tant t’estimes?
Començaria explicant-li una definició breu per comprovar, en primer lloc, si li crida l’atenció: és un anime juvenil de fantasia ambientat en un país medieval fictici que inculca valors com l’esforç, la força de voluntat i el treball en equip gràcies al seu protagonista, l’Asta, el qual no pot fer servir la màgia en un univers on és indispensable però encara així se’n surt gràcies a la seva perseverança i el suport dels seus companys. Destacaria la construcció del món i del sistema de màgia, el rerefons d’una història que és més intricada del que sembla i, sobretot, la construcció dels seus personatges, on absolutament tots (masculins i femenins) aporten a la trama i tenen la seva importància.
De fet, un dels aspectes que més m’agrada precisament és la gran presència femenina que hi ha i aquí és on destaca la Noelle Silva. Me l’estimo tant perquè, en primer lloc, és un personatge que des del punt de vista interpretatiu és molt interessant gràcies a la dualitat que representa: la part superficial de membre de la reialesa que tracta amb superioritats els inferiors, envers la part oculta d’adolescent insegura amb els seus poders, menyspreada per la seva família i enamorada de l’Asta sense voler-ho admetre. És una noia amb moltes capes que es van arrencant a mesura que agafa confiança amb els membres de la seva orde i amb ella mateixa a partir d’anar enfrontant-se tant als reptes que se li posen per davant com als seus propis prejudicis i traumes, la qual cosa provoca que la seva evolució sigui de les més notòries de la sèrie.
Es nota que m’encantaria que el 3Cat/SX3 reprengués el doblatge català de Black Clover, oi?
Actualment, ets la veu en català de la Sugar de One Piece. Què sents en haver aterrat en un anime amb tants de personatges i que té milers de fans?
Sento que he complert un somni de la meva nena interior. Jo soc de la generació One Piece i aquest era un dels meus animes preferits de petita, així que la il·lusió ha estat enorme. I tot i que ja havia participat en la pel·lícula One Piece Film: Red fent ambients i un paperet, l’experiència de formar part de la sèrie original se sent diferent. A més, coneixent-me, em fa particular gràcia pensar que la Sugar, amb el seu vestuari i disseny adorables en contrast amb una personalitat freda i despietada i el poder de la seva fruita del diable, molt probablement hauria captat la meva atenció si hagués vist la saga de Dressrosa per televisió amb l’edat d’aleshores i seria dels personatges que ara per ara recordaria amb més nitidesa. Per tant, que d’entre tantes possibilitats m’hagi tocat ser la veu catalana d’una nena amb tant de joc és encara més especial.
One Piece és l’anime més conegut de l’actualitat, amb una sòlida base de fans tant nostàlgics com recents i que feia molts anys que esperava ser reprendre en català. Tant de bo aquest només sigui l’inici de la remuntada i no calgui esperar-ne els mateixos per continuar-lo.
A banda de ser actriu, també cantes. Normalment, podem escoltar-te en vídeos a les teves xarxes. El 08/02/2025 vas pujar a l’escenari de la sala Upload amb la Kame Band per a interpretar junts l’opening català de Ranma ½. Com recordes l’experiència? T’agradaria repetir en el futur?
Per a mi va suposar tot un repte personal. El cant és un dels meus eterns pendents, ja que m’encanta fer-ho en privat i és cert que fa anys vaig penjar algunes pràctiques cantades i he anat realitzant petites pinzellades de doblatge musical. Però soc conscient que encara em queda molt per aprendre i, sobretot, el que em cal treballar és la seguretat en mi mateixa a l’hora de cantar. Per això la invitació em va venir de sorpresa i vaig acceptar perquè es tractava d’una col·laboració petita, d’una sola cançó enmig d’un concert on la gràcia era que la interpretés jo, en ser la veu castellana de la Ranma noia del remake i amb l’eufòria del públic cantant-la per sobre. Tot i els nervis, tant la banda com els assistents em van tractar genial i va ser una experiència que recordo amb estima. Ara mateix o en un futur pròxim repetiria si fos en condicions similars, però l’objectiu és continuar treballant i perfeccionar totes les habilitats possibles per, en un futur, ser capaç d’assolir feines més exigents de doblatge musical i, qui sap, estar oberta a oportunitats que en aquests moments no puc ni imaginar.
