Entrevista a Marcos de la Calle, Sabo a One Piece

 “Dado el contenido del siguiente artículo, Akihabara Station 秋葉原駅 ha decidido publicarlo en idioma catalán. A su derecha, disponen del traductor de Google para ver el texto en otro idioma en caso de necesitarlo. Sin más dilación, disfruten del contenido”.

Al passat Girocòmic 2026 vam tenir la sort de trobar-nos amb l’actor de doblatge Marcos de la Calle. La seva veu s’està convertint en una de les veus habituals del doblatge d’anime en català. Recentment, l’hem pogut escoltar a One Piece essent la veu del Sabo adult. Un personatge clau a la saga de Dressrosa que s’ha estrenat fa poc en català. Seguidament, ens endinsarem en la relació entre el Marcos de la Calle i el doblatge. Som-hi!

Què et va motivar a ser actor de doblatge?

Doncs, la meva primera principal motivació era fugir d’una feina que em feia infeliç. Jo no estava bé, aleshores, en un petit parc aquàtic i, bé, mentre buscava quin camí havia de seguir va donar la casualitat que van aparèixer al poble el Joan Sanz i el Marc Zanni i vam parlar de doblatge. Com que jo tenia certa curiositat pel tema del doblatge i em feia, doncs això, em feia gràcia, em cridaven l’atenció les veus i tal. Doncs, clar, jo em vaig sentir molt atret per la idea de coneixe’ls i, arrel de veure’ls, de parlar amb ells i del llibre i de tot el que el Joan Sanz va recórrer abans que jo, doncs vaig aconseguir la motivació per ser actor de doblatge. Va ser quan em vaig adonar que jo també ho podia fer.

Abans en el doblatge, els actors i actrius que començaven feien sala i després personatges secundaris o principals. En el teu cas va anar així?

Bé, en el meu cas ja era una mica diferent perquè, en comparació de com es començava en el doblatge anys enrere de quan jo vaig néixer, per exemple, a dia d’avui ja existeixen les escoles de doblatge. Per tant, tu comences anant fent classes i allà et vas formant, et vas preparant i, llavors, molts actors dels que comencem ara estàvem més habituats a fer takes que els actors que començaven abans. Ells sí que entraven a l’estudi i seien a la butaca a veure com els professionals treballaven. Per tant, començaven una mica en “prueba y error”. En canvi, nosaltres ja arribàvem més preparats en aquest sentit. Vaig començar, doncs això, a fer classes un cop que el meu mestre, que jo vaig estudiar a Badalona i juntament amb l’escola hi havia un petit estudi, ho va considerar em va donar la meva primera oportunitat. En aquest cas, van passar gairebé dos anys. No va arribar a dos anys i, bé, va arribar un petit anime que es diu Gangsta, dotze capítols o així, i en un flashback del protagonista, que era un noiet adolescent de tretze o catorze anys, em van donar la oportunitat començant fent un protagonista. Però, això va ser res. Dos capítols. Després van passar molts mesos i sí que vaig anar fent petits personatges secundaris, ambients i anar creixent, mica en mica. Fer sala sí que n’he fet, també. Sempre que n’he pogut he fet sala, però no era com abans. Jo feia sala perquè ja estava convocat i llavors aprofitava la convocatòria i, a dia d’avui, encara ho faig. Aprofito la convocatòria perquè veig la llista dels actors que vindran i em ve de gusts veure’ls, coneixe’ls i aprendre d’ells i em quedo fent sala, també. Però abans, antigament, anaves a qualsevol estudi de Barcelona i “Bon dia, bon dia. Vinc a fer sala. Molt bé, passi” i seies i feies sala.

De petit, quins animes en català veies que et van marcar?

Evidentment, Bola de Drac. Havia vist també Dome, el petit geni del beisbol, havia vist Utena, El Detectiu Conan, Ranma ½. One Piece ho vaig agafar més d’adolescent, per exemple. Kochikame també m’agradava molt. Shin-chan era molt divertit. També ja era més adolescent. Diria que una mica, evidentment, el que més em va marcar era el Bola de Drac perquè quasi sempre volia jugar a Bola de Drac, però tots o gairebé tots em cridaven l’atenció pels seus personatges, el misteri de El Detectiu Conan m’encantava. M’agradava molt intentar resoldre el cas. Mai ho aconseguia. Però, bé, suposo que cadascun té alguna cosa especial.

Ets una de les veus habituals dels animes que s’estan estrenant al SX3. Podem escoltar-te a Haikyū!!, Inazuma Eleven, Bola de Drac Súper, Naruto, One Piece, Guardians de la Nit, etc. Quan vas començar al doblatge, t’imaginaves que la teva veu sortiria en obres tan cabdals de l’anime en català?

Honestament, tot i que no ho sabia amb certesa, sí que m’ho imaginava. Jo tenia clar, això ho havia parlat moltes vegades amb el Gerry Núñez quan em deia: “però com tens clar que ho farem i que vindran animes en català i farem això?”. I jo li deia que igual que en el seu moment els animes ens havien transmès una passió pel doblatge, per la interpretació, per fer aquests personatges, hi hauria gent que estaria treballant a TV3 amb aquesta mateixa passió i que tindrien molta il·lusió per portar animes en català. TV3 o Selecta Visión o, fins i tot, a Netflix a dia d’avui. Així que jo tenia certa fe de que algun dia segur que arribaria One Piece. D’això estava convençut. El que no esperava és que arribés el Bola de Drac. Haikyū!! no la coneixia, perquè ja estava una mica desendollat de tot el tema d’animes, Inazuma Eleven, jo no la coneixia però els meus amics sí, i em va fer més il·lusió per ells que per mi mateix. El cas de Naruto sabia quina sèrie era, però mai l’havia vist, però em va agradar també perquè els meus amics la coneixien bastant i també els hi va fer molta il·lusió. I Guardians de la nit em va sorprendre molt. Jo no l’havia vist mai, no en sabia res i haver-hi participat, en aquest cas, fent personatges secundaris em va fer molta il·lusió i em va agradar bastant al principi.

Enguany s’estrena una nova tongada d’episodis de One Piece, concretament la saga de Dressrosa on interpretes a en Sabo d’adult. Què ha suposat per a tu ser la veu d’aquest personatge tenint en compte que ets fan de One Piece? Com recordes doblar-lo?

Al final, l’èxit dins del món del doblatge és treballar. Tot el que vingui de més, doncs benvingut sigui a disfrutar-ho. I això ha sigut una cosa que, tot i que jo la pensava i la volia, era del tot inesperada. Tot i que, com ja t’he comentat abans, estava convençut que, tard o d’hora, arribaria One Piece i algú ho faria possible. Però el que sí que no m’esperava era que, en el seu moment, doncs bé, en un principi; anys abans de que es doblés la sèrie, van contactar amb el Marc Zanni i li van dir que havien comprat One Piece i que volien que la doblés ell. I el Marc ens va asseure en una taula i ens va dir: “Anem a dinar, nens” a mi al Sergio Olmo, al Gerard Núñez i a mi i ens va dir que sabia quant estimaven aquesta sèrie i que nosaltres tres en particular doncs havíem decidit emprendre aquest camí gràcies, en part, a One Piece i que arribava la sèrie i que ell la faria i que, com que nosaltres l’estimaven tant, sempre i quan ens anés i no tingués veu, podríem fer el personatge que ens vingués de gust. Llavors, en aquell moment, vam parlar entre nosaltres per no xocar i vam dir cadascun quin personatge ens feia il·lusió. A mi em feia especial il·lusió fer el Sabo perquè quan jo vaig començar a estudiar doblatge el Sabo torna a aparèixer en la sèrie. Quan el veus i penses que això algun dia es doblarà i vaig començar a imaginar-me que, potser, podria fer-lo jo. I em feia molta il·lusió. De fer, a casa l’havia doblat a casa per practicar. Així que imagina’t. Per mi, ha sigut un objectiu una mica especial / màgic / impossible que s’ha fet realitat.

Tot i que després el Marc no va dirigir la sèrie, però arrel de que Sonylab van veure la meva entrevista a La Nit Friki on jo vaig dir que la meva il·lusió de fer One Piece era el Sabo, van considerar que ho provessin i em van convocar per fer dos takes de prova o quatre. No me’n recordo ben bé. I vam fer-ho. En aquest cas, els directors, la Silvia Gómez i el Jaume Mallofré, van donar el ok i van tirar-ho endavant. I va ser una cosa molt especial. Em vaig sentir molt afortunat perquè considero que el simple fet de dedicar-me a aquesta feina ja em fa molt afortunat i estic encantat de la vida. I penso que, si tornès a començar cent vegades en aquesta professió, noranta nou vegades fracassaria intentant aconseguir aquest personatge. Així que em sento molt, molt afortunat i estic molt content. Com recordo doblar-lo? Doncs, mira. Al principi, estava una mica neguitós perquè sempre tens la sensació de que no sempre ets lo suficientment bo per dur a terme aquesta interpretació. El personatge del Sabo no té massa. És un noi normal i corrent. Més aviat sec, com jo. No té massa res, però potser per desitjar-lo tant, tant i tants anys volent-lo fer, al principi pensava que mai no era suficient el que feia, que no estava prou bé i sempre demanava repetir, sempre tenia als directors una mica fregits, els pobrets. I, al final, van dir: “escolta, Marcos. Està bé. Relaxa’t. Està bé. Tranquil. Ha quedat bé”. I m’ho vaig passar molt bé.

A més, es va donar la particularitat de que els últims episodis eren ja a finals d’estiu, principis de setembre i van venir una colla de nens. No sé si eren deu o dotze nens que feien un casal d’estiu i venien a visitar l’estudi. I, llavors, van aparèixer allà aquests nanos amb el gerent de l’estudi i em van preguntar si aquells nens podien veure com feia els takes, no? Així que em va fer certa gràcia pensar que, potser, he pogut formar part d’aquest dia especial per a ells, no? Jo m’imaginava com hagués sigut, per mi, estar en un casal i que em portessin a veure com en el seu dia es feia Bola de Drac i quedes al·lucinat. I els nanos van ser molt macos, van xerrar amb mi una mica. Els hi vaig preguntar si els agrada One Piece i em van dir que sí i, de fet, va ser l’últim dia de gravació del Sabo i va ser un dia especial i també amb aquest punt de tendresa de veure els nanos allà i pensar que potser, el dia de demà, aquests nois doncs coneixen el doblatge i se’n recorden d’aquell dia que van viure junts.

Durant la teva carrera com a actor de doblatge, has treballat en algun projecte on intervingui algun actor o actriu de doblatge referent per a tu?

Sí. Per sort he pogut treballar. Cos a cos, no treballes ja avui dia perquè gravem per separat, però moltes vegades m’he trobat que la replica me l’està donant o l’Alberto Mieza o el Luís Posada o el Marc Zanni o el Carles Lladó o la Isabel Valls o la Esther Solans o la Maria Lluïsa Solà o el Dani García o grans professionals. Mites i llegendes del doblatge. I llavors, m’agrada molt quan jo vaig a fer la meva intervenció i escoltem el que hem gravat. I si els altres ja estan gravats, ho posen tot i sents com jo dic una cosa i em responen, doncs, ells. Aquests mites que diem. I sí. És una satisfacció enorme i, a més a més, et dona un punt de seguretat perquè quan tu veus un producte i, això, estàs parlant tu i després sona la Mercè Montalà i sona bé, no patina, no dius: “que fluix que estic aquí, què passa?”. Llavors, tu te’n adones com a actor de doblatge que ho estàs fent bé perquè, al final, dins del món del doblatge, i del món artístic en general, a vegades costa molt mantenir una seguretat i una confiança en el que estàs fent. Així que sempre ajuda, això, veure una cosa gravada teva i que la passen i estàs juntament amb el José Posada i sona bé i lliga. Jo dic una cosa i ell respon i està bé. I sempre és això. És un punt d’orgull, d’alegria i de seguretat i confiança en un mateix.

Com veus actualment la salut del doblatge d’anime en català?

Evidentment, si em preguntes anys enrere, et diria que fotut. Ara estem remuntant una mica i està molt bé. S’ha de valorar molt l’esforç que han fet molta gent de TV3, de Selecta Visión, de Netflix, d’HBO, aquestes lleis que fomenten que es dobli un x per cent de doblatge en català, en gallec, en euskera, etc. Però, penso que, tot i que hem de ser agraïts pel que tenim, hem de seguir reivindicant el doblatge en català i hem de seguir treballant perquè se’n faci més i de bona qualitat. També considero que no tot és anime, ho he dit en alguna altre entrevista, i que no tot ha de ser Bola de Drac o One Piece. Hi han altres sèries que, en el seu moment, eren molt xules i que, de fet, estem fent Henry Danger, també. Però ha d’haver-hi una bona varietat dins del mercat. Ha d’haver-hi pel·lícules per a gent gran, per gent jove i per canalla. Ha d’haver-hi sèries variades. D’animes, de dibuixos americans, de sitcoms. Ha d’haver-hi, també, producte original en català com aquesta nova sèrie del Gènesis que narra una mica com va ser la historia de Ferran Adrià que també és de casa nostra. Per tant, tot això crec que és important, que està molt bé el camí que està agafant, però no s’ha de deixar perdre. Que s’ha de seguir treballant i s’ha de seguir millorant. Bé. Crec que fer Nits Frikis o esdeveniments com el que vam fer la passada setmana al teatre monumental de Mataró, esdeveniments ara com el Girocòmic, d’aquí a poc anirem al Tarraco Manga, el Saló del Manga de Barcelona, totes aquestes fires que hi ha al voltant de tota Catalunya relacionades amb el manga i més activitats de doblatge, s’ha de seguir lluitant, s’ha de seguir reivindicant i penso que ha millorat en els últims anys, però que, malauradament, no és suficient. Hauríem de provar d’intentar doblar, per exemple, igual que s’està fent amb Els Anells de poder, que s’està fent en català, doncs, hagués sigut una molt bona senyal de salut pel català haver completat aquesta nova sèrie de La Casa del Dragón, per exemple. O altes títols d’aquesta envergadura pel bé del català. I crec que això hagués anat bé, però entenc que és molt difícil, que les grans plataformes com Netflix, HBO, Amazon, etc. ja venen el seu producte a Catalunya i que, per tant, si volem que ens el portin, l’hem de demanar perquè a ells els números ja els hi surten. Però, bé, estic esperançat i ja us puc dir que aviat vindrà una gran sorpresa i espero que no sigui la última. Moltes gràcies per tot! Una abraçada!