“Dado el contenido del siguiente artículo, Akihabara Station 秋葉原駅 ha decidido publicarlo en idioma catalán. A su derecha, disponen del traductor de Google para ver el texto en otro idioma en caso de necesitarlo. Sin más dilación, disfruten del contenido”.
Valentina de Montblanc (Míriam Bonastre Tur, Editorial Entredos, Blanes, 2026) es un manga centrat en una princesa que ha de salvar el seu regne d’una fosca amenaça. En la seva aventura l’acompanyaran el cavaller Sant Jordi, el mac Soc i el Patufet. Tots quatre recorreran el país a la recerca d’una forma de que la pau torni a regnar sobre Montblanc. Aquesta obra va ser publicada per la Diada de Sant Jordi juntament amb la seva versió anime que es va estrenar al 3Cat i al SX3. És la primera vegada a la història que succeix quelcom semblant. Tant l’anime com el manga consten de sis capítols. Aquests són: «La princesa i Sant Jordi», «El malson a Montblanc», «El gegant Puigmal», «Les dones d’aigua», «Les velles bruixes» i «La foscor».
Un dels trets característiques d’aquesta historieta és que hi apareixen diversos mites i llegendes de la cultura catalana. Podem trobar la llegenda de la princesa i Sant Jordi, el Tió, el Patufet, la Pesanta, les dones d’aigua, un home peix, el gegant del Puigmal, la senyora Quaresma, la Castanyera, la Cucafera o l’Home del sac. Tots aquests personatges folklòrics han sigut rescatats de la tradició catalana i s’han transformat en aliats i enemics dels herois d’aquest manga. Aquesta tria és una clara reivindicació per rescatar les històries antigues que s’han anat explicant generació rere generació. A més, tant pel contingut com pel to d’aquesta obra, el públic ideal són la mainada. Amb aquest llibre els nens i nenes de Catalunya podran conèixer el folklore de casa nostra.
En quant al dibuix, Bonastre Tur segueix escollint una varietat cromàtica de colors alegres per a les escenes còmiques, diürnes o en temps de pau mentre que quan els herois s’han d’enfrontar al mal o en les escenes diürnes hi predominen colors foscos. Una excepció seria la gorga que havien les dones d’aigua. Els protagonistes les coneixen de nit i, tot i així, el seu habitat natural ens el transmet l’autora amb unes tonalitats blavoses que reflecteixen el caire màgic d’aquestes criatures mitològiques. Gràcies a aquests colors, tenim més present que estem en un relat gràfic de llegendes i mites. Un altre color que és omnipresent en l’obra és el taronja. Els vestits de Valentina són d’aquest color, les mandarines que menja en Soc, òbviament, també. A més, en moltes de les vinyetes en les que Valentina dubte, corre o protagonitza escenes còmiques, el color de fons també és el taronja.
La història de la Valentina de Montblanc és el relat de l’heroïna que, després de passar algunes probes, troba el valor, la determinació y la fermesa per a ser, en aquest cas; la propera monarca del regne de Montblanc. Aquest personatge ja des del primer capítol posseeix coratge. Sembla una noia poruga, cagadubtes i que no sap què fer a la vida. Confia plenament en què totes les respostes del món són als llibres. Aquests poden ajudar-nos, però el llibre que em de llegir amb més cura és la vida real. Aquesta és una de les lliçons que aprèn el personatge al llarg del seu periple. Ella és la única persona que ha sobreviscut a l’atac de la Pesanta i el seu col·laborador fosc. Per tant, sent que ella ha de ser qui salvi a tothom. No ho farà sola. Al primer capítol coneix al cavaller Sant Jordi que, tot i no ser l’heroi de brillant armadura que tothom es pensa que és, es converteix en un aliat valuós. Després, se’ls hi uneix en el seu viatge el Patufet i el mag Soc. Cadascun d’ells farà la seva aportació per a què la Valentina pugui salvar a la seva gent.
No tot és èpica i llegendes. També hi ha espai per a riure. Des del primer moment, les escenes de dubtes de la Valentina es mostren de forma humorística. El cavaller Jordi també protagonitza escenes d’allò més divertides. Si ens agrada més l’humor escatològic, el mag Soc, una versió menuda i bufona del Tió, té tots els números per a què el lector rigui amb l’origen suposadament secret de com funciona la seva màgia. El recurs de fer riure en el transcurs d’una ventura èpica també té un altre matís. És el de deconstruir la figura clàssica del cavaller. Normalment, a les llegendes d’arreu d’Occident, els cavallers es perfilen com a guerrers formidables que poden solucionar qualsevol mena de situació amb força i enginy. Bé. En Jordi no entra en aquest arquetip. Degut, probablement, a que vivim en una societat on l’heroisme és més paritari, aquesta realitat es plasma en l’obra. Ni la princesa Valentina necessita que la salvin ni el cavaller Jordi és un Superman. Cadascun aprèn a lluitar amb les seves armes ja siguin el cervell, l’astúcia, la valentia o el treball en equip.
Valentina de Montblanc és un manga de casa nostra que val la pena descobrir per veure diferents versions de mites i llegendes catalans. A més, és una bona oportunitat per a que els infants gaudeixin d’un món on les princeses lluiten per si mateixes i els cavallers són els seus aliats en igualtat. Per als seguidors de Bonastre Tur és un plaer endinsar-se en la seva nova obra.
