Ressenya Maximum Berserk #17 en Català: El Clímax de Falconia

 Berserk ha entrat en una fase on la cosmogonia de Kentaro Miura deixa de ser una promesa per esdevenir una realitat tangible i aterridora. Amb l'arribada de Maximum Berserk #17, l'edició en català de Panini Manga assoleix un dels cims narratius i visuals més determinants de tota l'obra: el trànsit cap a la Fantasia i la consolidació del nou ordre mundial sota l'ombra del Falcó. En aquest volum, que recull els toms originals 33 i 34, som testimonis de com l'escala del conflicte transcendeix el duel d'acer per endinsar-se en una èpica metafísica que redefineix les regles del joc tant per a Guts com per al lector que l'ha acompanyat durant anys de foscor.

El volum s'obre amb les seqüeles físiques i psicològiques d'un Guts que ja no és només un guerrer, sinó una relíquia trencada que se sosté per pura voluntat. Després de l'enfrontament apocalíptic contra l'emperador Ganishka, la narrativa de Miura ens regala un respir —si és que es pot anomenar així a la travessia marítima cap a Elfhelm— que serveix per explorar la dinàmica de grup. Aquesta "colla", que inicialment semblava una càrrega per a l'espadatxí negre, s'ha convertit en el seu únic ancoratge a la humanitat. La decisió de salpar, malgrat la presència punyent d'en Griffith a l'horitzó, marca un punt d'inflexió: per primera vegada en molt de temps, la protecció de la Casca i el benestar dels seus companys passen per davant de la set de sang immediata.

L'anàlisi de l'art en aquest número 17 ens obliga a parlar de l'horror vacui. Miura assoleix aquí un nivell de detall en l'entintat que frega la patologia. La transformació final de Ganishka en el Pishacha suprem no és només un recurs argumental, és una exhibició de poder plàstic. Cada vinyeta que mostra la magnitud de l'emperador i la posterior "esquerdada del món" està executada amb un traç que sembla voler gravar-se a la retina. L'ús de les trames i els blancs per representar la llum divina (i falsa) d'en Griffith contrasta amb la densitat de les ombres que encara envolten en Guts, creant un dualisme visual que sosté tota la tesi de l'obra. El format Maximum, amb les seves 464 pàgines i mides de 15x21 cm, és l'única manera justa de consumir aquestes composicions; qualsevol format menor seria un insult a la microarquitectura de cada pàgina.

A nivell de guió, aquest volum és el tancament de l'arc de Falconia i l'inici de la Transformació del Món. La fusió dels plànols astral i material és un dels moments més audaços del seinen modern. Miura trenca la quarta paret de la realitat interna del manga: els monstres ja no són malsons que s'amaguen en la perifèria de la visió de l'estigmatitzat, sinó que passen a formar part del paisatge quotidià de la humanitat. Aquesta transició cap a una fantasia més desbridada —simbolitzada per l'aparició dels vaixells pirata i el to lleugerament més aventurer de la travessia— no li resta gravetat a la història, sinó que amplia l'espectre de perills que envolten el grup.

L'edició en català de Panini, llançada aquest 16 d'abril de 2026, manté l'excel·lència en la localització. La traducció continua sent fidel a la cruesa i la solemnitat que l'obra exigeix. Llegir els diàlegs on es percep la fatiga de l'espadatxí o la megalomania de l'emperador en la nostra llengua aporta una proximitat que reforça l'impacte emocional de la pèrdua de la forma i la gènesi de la nova ciutat. A més, el preu de 16,95 € per un volum de gairebé 500 pàgines amb aquesta qualitat de paper i impressió segueix sent una de les millors ràtios qualitat-preu del mercat editorial actual a Espanya.

Cal comentar també el "tic" narratiu de l'autor que es fa evident en aquestes pàgines: la seva obsessió per l'anatomia del monstre. En aquest volum, Miura s'allunya de la simplicitat del dimoni clàssic per crear ecosistemes sencers de criatures que semblen extretes d'un gravat medieval de Dürer o les visions de Bosch. Cada enfrontament a coberta contra els pirates no és només acció; és un estudi de moviment i de la fragilitat del cos humà davant d'allò sobrenatural. L'evolució tècnica respecte al volum 1 és tan bèstia que quasi semblen obres de mans diferents, tot i mantenir l'essència de l'ànima turmentada de l'inici.

En aquest punt de la col·lecció, el lector ja sap que no hi ha marxa enrere. Maximum Berserk #17 és el volum on les peces d'escacs es col·loquen per a la recta final (tot i que la "recta final" en mans de Miura és un concepte relatiu). La sensació d'inevitabilitat, del destí com una xarxa que atrapa tant als reis com als guerrers, és més forta que mai. Mentre en Guts intenta guarir-se a bord del vaixell, el món que coneixia ha deixat d'existir, substituït per una utopia terrorífica que només en Griffith pot governar.

En definitiva, som davant d'una peça de col·leccionista que justifica per si sola la compra de tota l'edició en català. La densitat de la trama, sumada a la claredat visual del format Maximum, fan d'aquest número una experiència immersiva. Berserk no és només un manga sobre un home amb una espasa gran; és l'estudi més profund que s'ha fet mai sobre la resiliència, i el volum 17 n'és la prova definitiva. La travessia cap a Elfhelm tot just ha començat, però el preu que han pagat els protagonistes —i el propi autor per portar-nos fins aquí— es nota en cada traç de tinta.